A vegades estàs en un espai de coworking i hi ha alguna cosa que no acaba de funcionar. Però no saps què. No és res estrident. Simplement la gent no col·labora en projectes conjunts, quan s’organitza un esdeveniment hi ha poca participació, marxen i hi ha molta rotació als llocs, i fins i tot en ocasions sorgeixen tensions que no saps d’on surten. Se’t passen les ganes de fer un cafè i ni tan sols saps per què.
És una situació més habitual en empreses tradicionals que en espais de coworking, però que també pot passar. I és difícil per a un coworker resoldre-ho, però conèixer l’origen del problema és el primer pas.
El primer que hem de tenir en compte és que és diferent que les persones comparteixin un espai i que hi col·laborin.
Quina és la raó de ser de l’espai de coworking?
Hi ha dues formes de plantejar l’espai. Si el coworking és un negoci, és a dir, es lloguen espais de treball, tindrem persones que lloguen espais, els paguen, i quan troben alguna cosa millor o ja no el necessiten, marxen.
Però un espai de coworking hauria de ser molt més. Hauria de crear relacions a mig i llarg termini (després veurem com i per què).
És el mateix problema que a les empreses tradicionals, quan tenen molta rotació i fuites de talent. No és culpa de la posició dels astres ni de la contaminació lumínica de Kyoto. És perquè no hi ha cap mena d’implicació amb l’espai o l’empresa més enllà de la relació contractual.
Si es busca el benefici immediat o fer negoci, no és un espai de coworking. Per tant, no hi haurà comunitat.
Les relacions s’han de merèixer. S’han de guanyar
El coworking és una filosofia. Com la cervesa Moritz. La marca catalana no ven cervesa. Ven una cultura, una forma de veure la vida. Al coworking no es lloguen espais, se cerquen filosofies de treball.
Cal esbrinar què vol la gent, perquè cada espai i cada comunitat són diferents. Per a això el millor és preguntar.
Però sobretot, cal tenir present que les relacions necessiten un esforç. S’han de treballar. I s’han de merèixer. No es poden forçar ni imposar. Així que res d’exclusivitats a l’espai. Les relacions han de fluir. I això només passa si les persones que gestionen l’espai, i els diferents coworkers, aporten valor.
Construir una comunitat és molt més que aplegar persones.
Els tres ingredients necessaris en una comunitat
Alex Hillman, al seu blog Dangerously Awesome, encerta de ple els tres ingredients per tenir una comunitat.
- Participació. Aquest factor és el que fa que els dos següents cristal·litzin. Per aconseguir participació, cal crear ocasions perquè la gent hi participi, mesurar-ne la participació i analitzar què estem fent malament si no funcionen.
- Relacions. Les relacions es construeixen a partir d’una comunicació activa. Cal treballar la xarxa del coworking com una xarxa de networking, aportant-hi valor. Les relacions augmenten el sentit de pertinença i són la base de la col·laboració.
- Empatia. En un espai de treball és normal que sorgeixin desavinences i malentesos. El que és important és com els resolem, si som capaços de posar-nos en la pell de l’altra persona, no tenir raó i punt. L’empatia ens dóna perspectiva i comprensió de la dimensió real dels problemes.
Per què hem de fer tot això? Val la pena l’esforç?
No ens enganyem, construir una comunitat requereix temps, esforç i perseverança. Realment compensa? La resposta és un “sí, sens dubte”. Per tres motius:
- La rotació ens perjudica. La recerca constant de persones i empreses per ocupar els llocs que queden lliures no és rendible. No permet que es creïn relacions i sinergies entre treballadors i empreses.
- Si tenim una comunitat, es creen sinergies, es genera negoci i s’aporta valor. Si no, no.
- Els nostres coworkers són els nostres millors prescriptors. I fan que l’espai i els negocis creixin de forma natural.
Al cap i a la fi, l’espai és una eina, la comunitat són les persones.
