Després del període de vacances costa tornar a agafar el ritme. Estem més despistats, ens costa concentrar-nos, i això fa que augmentin els accidents laborals. Ep! No compta la depressió postvacacional entre aquests riscos (això ho deixo per a un altre post ;)). Em refereixo al risc d’agafar una mala postura mentre treballem, cansar-nos la vista per no descansar de tant en tant, una caiguda o entrebanc inesperats… Sembla que són més freqüents després d’un descans prolongat o en èpoques d’estrès.
Però, qui és el responsable dels riscos laborals en un espai de coworking? Aquest és un dels dubtes més freqüents quan parlo amb diferents coworkers sobre el tema, especialment perquè quan van sorgir els primers espais no hi havia una normativa específica que els regulés o no n’estava clara la interpretació.
Quina llei regula la prevenció de riscos laborals a l’espai de coworking?
Els centres de coworking es consideren «centres de treball», encara que hi hagi espais diferenciats per empreses, projectes o activitats.
En aquest sentit, la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals indica que quan diverses empreses comparteixen un mateix centre de treball han de cooperar en l’aplicació de la normativa sobre prevenció de riscos laborals. El Reial Decret 171/2004 amplia aquesta informació.
En el cas dels treballadors autònoms, l’Estatut del Treballador Autònom, en l’article 8.3, fa referència també a l’obligació de cooperar.
Qui és el responsable doncs de la prevenció de riscos?
La responsabilitat dels riscos laborals és del titular del centre, ja sigui el propietari o la persona designada per aquest com a responsable.
Aquest titular s’ha d’encarregar d’adequar les instal·lacions, i informar a les empreses i autònoms del centre dels riscos que no s’hagin pogut eliminar, de les mesures de control i d’emergència.
Quin paper hi juguen els coworkers?
La resta d’empreses, emprenedors o freelances que hi treballen també tenen unes obligacions respecte als riscos laborals.
La més important és la de cooperació i informació. Cal que informin el titular de qualsevol risc que detectin, es coordinin per aplicar la normativa, s’informin recíprocament dels riscos específics de les activitats que hi desenvolupen i comuniquin immediatament qualsevol situació d’emergència.
A més, si són empreses i tenen treballadors al seu càrrec, els han d’informar dels riscos del seu lloc de treball i de les mesures de control que s’hi apliquen.
De forma molt simplificada, podem dir doncs que els riscos laborals requereixen de la implicació de tots els membres de l’espai, tot i que hi ha un responsable últim, el titular, que és qui s’encarrega del condicionament de l’espai, de les contractacions necessàries si s’escau i d’informar la resta de coworkers sobre riscos i mesures. Els coworkers, per la seva banda, han de col·laborar en la coordinació i la informació.
Al cap i a la fi, els riscos laborals no són el tema més fascinant del món, però són necessaris i ens ajuden a reduir, si no evitar del tot, accidents no desitjats. I si no treballem adolorits, treballem més feliços. 🙂
Fonts: VallesWork, Sage, CEOE.
