La comunicació als espais de coworking és tan necessària com a qualsevol empresa tradicional. Si el que volem és promoure la col·laboració i les sinergies entre les diferents empreses i professionals de l’espai, cal que treballem tant els fluxos formals —dels quals ja vam parlar en un altre post— com els informals.
Els fluxos de comunicació informals es basen en les relacions informals d’afinitat, amistat o interessos comuns que sorgeixen entre els treballadors. A partir de converses, opinions i comentaris, aquests intercanvien informació. Podríem dir que són el resultat natural del contacte humà.
Com es manifesta la comunicació informal
Aquesta comunicació informal es pot manifestar de diferents formes, segons el tipus d’informació que es transmeti, i sobretot de la intencionalitat i del missatge. També ens podem trobar amb rumors i xafarderies.
Els rumors sorgeixen quan hi ha llacunes en la informació que arriba als treballadors, i tenen el problema que desvirtuen els missatges i transmeten informació, al seu torn, incompleta. Però no tenen mala intenció ni malícia, sinó que sorgeixen per una mala comunicació interna a les empreses. Què pot originar un rumor?
- Informació incompleta, poc transparent o que no es comunica a temps.
- Acomiadaments o fuites de talent.
- Clima de desconfiança entre la direcció i els treballadors.
- Insatisfacció dels clients que es transmet als treballadors.
En canvi, les xafarderies solen ser més perjudicials per a l’empresa i l’ambient de treball, i poden originar-se per treballadors desmotivats, avorrits o insatisfets.
En el primer cas, el problema està en una mala comunicació per part de l’empresa o la direcció. En el segon, probablement el problema està en la persona, tot i que en aquest casos penso que l’empresa té una part de responsabilitat, ja que no ha detectat i resolt un problema al clima laboral.
La por de la direcció
A vegades la direcció confon els rumors i les xafarderies, i vol evitar aquest tipus d’informació entre els treballadors. Això no és realista ni sensat. Les persones parlen i es relacionen, perquè abans que treballadors són persones.
A més, els canals de comunicació informals també poden beneficiar l’empresa, ja que poden ajudar a resoldre problemes, i els caps i responsables que siguin sociables hi poden trobar una font d’informació molt valuosa.
Si intentem “tallar” o controlar els fluxos de comunicació informals l’únic que aconseguirem és crear un clima de desconfiança entre la direcció i els treballadors.
Característiques de la comunicació informal
- Sol ser espontània, encara que tingui lloc a trobades programades com dinars o fent una cervesa a la sortida de la feina.
- Està controlada per les persones, no per l’empresa.
- No està sistematitzada, per tant no pot ser l’únic canal de comunicació, ja que pot ser que la informació no arribi a tothom o ho faci desvirtuada.
- No té un canal definit: es manifesta a converses, missatges d’email o Whatsapp, xarxes socials, i fins i tot a comunicació no verbal.
- Es transmet de forma ràpida, i té un gran impacte, ja que les fonts solen generar més confiança que no si la informació l’emet l’empresa.
Avantatges de la comunicació informal
- Pot ajudar a resoldre problemes complicats, ja que les persones confien més en altres persones del seu nivell jeràrquic, i la informació es transmet de forma més àgil i ràpida.
- Una comunicació informal fluida i positiva ajuda a millorar l’ambient de treball.
- Pot aportar informació molt útil a la direcció sobre el clima de treball real.
En definitiva, per crear un bon clima de comunicació hem d’aprofitar tant la comunicació formal com la informal, i sobretot ser transparents, ràpids i oberts en la informació que transmet l’empresa.
